Recordes la frase d’un anunci que deia “¡Hola soy Edu, Feliz Navidad!” o “Leche, cacao, avellanas y azúcar, Nocilla”?. Després de llegir-les segur que has visualitzat el producte, però sabries relacionar-ho amb la marca anunciant? El segon eslògan seria fàcil d’endevinar que és la marca Nocilla, però la primera que és una famosa frase d’una marca de telefonia, sabries dir quina és? Pensaràs en les grans empreses com Vodafone, Movistar, etc... però aquesta resposta és errònia, en realitat és Airtel.
En ple segle XXI, davant d’una societat d’incessant consum i amb una competència de mercat que presenta infinitat de productes atraients pel consumidor, les empreses creatives publicitàries lluiten durament perquè les seves campanyes facin més atractius aquests articles i per tant és consumeixen a major escala.
Un mitjà visual que arriba constantment al comprador és l’espot publicitari, que es difon en gran nombre d’emissions en les diferents cadenes televisives, que compten amb ells com a mitjà de finançament. Per això és d’una gran importància el fet de que sigui una bona campanya per a fomentar el consum i venda del productes.
Els espots televisius han evolucionat amb els canvis socials al llarg dels anys i des dels seus inicis. Anteriorment es buscava més la definició del propi producte i les seves característiques, i en canvi en l’actualitat s’intenta arribar emocionalment al comprador/consumidor mitjançant tècniques creatives i originals.
El meu interès pels espots televisius s’esdevé des de la meva infantesa, quan a casa amb la meva família jugàvem a reconèixer i encertar l’article anunciat només veure les primeres imatges de l’espot. Això va fer que jo observés amb deteniment i amb tota mena de detalls tot el que es projectava. Més endavant i gràcies als meus coneixements audiovisuals apresos durant les classes realitzades a l’educació Secundària i Batxillerat, vaig ser capaç de tenir un esperit crític a diversos nivells, no només seleccionava els que m’agradaven o no, sinó que a més podia visualitzar-los des de la seva realització tècnica.
Però sovint em qüestionava que hi havia anuncis dels que podia recordar les imatges, frases que m’agradaven, la música de fons, detalls concrets, i en canvi era incapaç de recordar quin producte anunciava, ni la marca a la qual pertanyia. I d’altres que sense tenir-ne cap interès podia relacionar-los amb facilitat.
Tots aquests interessos em van portar a intentar raonar diferents aspectes sobre aquest tema i a rel d’aquests, plantejar-me la meva hipòtesi, que és la base d’aquest treball de recerca. Preguntes com: Què determina que un espot publicitari sigui efectiu, i que per tant relacionis l’anunci amb la marca? O també, de què depèn i quins elements són els que et fan recordar una frase o cançó, però no la marca? Després de fer-me aquestes preguntes, jo creia que el fet de no recordar-la era perquè es donava molta importància a la forma estètica i no al contingut ni al missatge.
És per això que per contrastar la meva hipòtesi i trobar el veritable perquè de la no-efectivitat de la publicitat televisiva, vaig començar a investigar sobre aquest camp tant extens i ambigu on les úniques normes són l’originalitat i creativitat de les agències publicitàries.
Per començar, vaig llegir-me dos llibres especialitzats en la matèria. Aquest eren “Què dir, a qui i per què. Retòrica i redacció publicitària” de Miquel Altarriba i “Els fonaments de disseny gràfic. Procés projectual i metodologia” de Josep Rom, que parlaven de la totalitat d’un anunci i on et mostrava tots els aspectes que s’havien de considerar per crear el conjunt visual que ha de ser demostrat en un temps reduït a 30 segons. De manera que al informar-me sobre el camp de la publicitat en general, vaig voler acotar el meu treball de recerca i per fer-ho vaig posar-me en contacte amb uns experts sobre el tema. Desprès de comentar les meves inquietuds i preguntes, vaig arribar a delimitar quins mètodes havia de seguir per poder contrastar la meva hipòtesi inicial.
Posteriorment, després de tenir els conceptes teòrics clars, vaig voler ampliar la informació fent entrevistes a cinc professionals (Amadeu Bergés, Monti, Enric Ordeig, Àngel Herraiz i Tolo Moya) relacionats amb la publicitat que em van ajudar a treure conclusions més clares i concretes. Paral·lelament, vaig posar en pràctica la teoria apresa de manera que jo pogués veure-ho reflectit en la realitat actual de la nostra ciutat. Per fer-ho vaig realitzar dues-centes enquestes a edats compreses entre els 12 i els 85 anys, per veure l’evolució dels espots i els recursos utilitzats durant els inicis de la publicitat fins a l’actualitat. També vaig adonar-me de la tipologia d’espots més recordada i que per tant era més efectiva, i em va ajudar així a treure conclusions sobre quins són els espots no efectius per la marca, els quals s’han d’evitar i sobre els que gira la meva hipòtesi.
Finalment he realitzat un espot publicitari propi on he evidenciat les conclusions obtingudes, fent per tant un anunci televisiu efectiu i evitant els aspectes que personalment considero que no són efectius per a una marca anunciant.
Ara que ja he acabat el treball i he de valorar la meva feina, he de dir que encara que ha comportat molt temps, ha sigut un temps en què he gaudit ja que és un tema que realment m’agrada. Tot i que també he tingut dificultats a l’hora de realitzar el meu espot, perquè ha sigut necessari estudiar la competència i analitzar formalment altres espots, és una de les tasques que més m’ha agradat fer, ja que he pogut portar a la pràctica tots els aspectes anteriorment apresos i que he pogut demostrar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario