Anunci publicitari de l'empresa DUO-CEP

Aquesta imatge és un cartell publicitari que vaig realitzar l'any passat per un projecte de l'assignatura d'Economia. Tractava de crear una empresa amb un producte innovador i creatiu, i posteriorment estudiar el mercat fent un pla d'empresa. Vam produir el propi producte i inclús vam dissenyar el logo. Es tractava d'un respall de dents amb la pasta incluida a l'interior de manera que facilitava l'ús als consumidors.

L'explicació del logo va ser la següent:
El logo de l'empresa està compost per dos cercles, l'interior que conté el producte i el nom de l'empresa, i l'exterior que envolta l'esfera interior.

Els colors utilitzats són el blau i el blanc ja que després d'analitzar el significat dels colors, podem dir que simbolitzen la neteja i higiene. És per aquest motiu, que com el nostre producte es caracteritza per aquestes qualitats, hem decidit que la nostra campanya va a usar aquests dos colors i aquesta gamma cromàtica.
El producte està especificat en el logo, ja que creiem que és una manera fàcil que el consumidor relacioni el nostre producte amb la marca anunciant, i creiem que serà una manera molt efectiva quant a nivell de màrqueting.

L'efectivitat de la publicitat televisiva - Treball de Recerca

Recordes la frase d’un anunci que deia “¡Hola soy Edu, Feliz Navidad!” o “Leche, cacao, avellanas y azúcar, Nocilla”?. Després de llegir-les segur que has visualitzat el producte, però sabries relacionar-ho amb la marca anunciant? El segon eslògan seria fàcil d’endevinar que és la marca Nocilla, però la primera que és una famosa frase d’una marca de telefonia, sabries dir quina és? Pensaràs en les grans empreses com Vodafone, Movistar, etc... però aquesta resposta és errònia, en realitat és Airtel.

En ple segle XXI, davant d’una societat d’incessant consum i amb una competència de mercat que presenta infinitat de productes atraients pel consumidor, les empreses creatives publicitàries lluiten durament perquè les seves campanyes facin més atractius aquests articles i per tant és consumeixen a major escala.

Un mitjà visual que arriba constantment al comprador és l’espot publicitari, que es difon en gran nombre d’emissions en les diferents cadenes televisives, que compten amb ells com a mitjà de finançament. Per això és d’una gran importància el fet de que sigui una bona campanya per a fomentar el consum i venda del productes.

Els espots televisius han evolucionat amb els canvis socials al llarg dels anys i des dels seus inicis. Anteriorment es buscava més la definició del propi producte i les seves característiques, i en canvi en l’actualitat s’intenta arribar emocionalment al comprador/consumidor mitjançant tècniques creatives i originals.

El meu interès pels espots televisius s’esdevé des de la meva infantesa, quan a casa amb la meva família jugàvem a reconèixer i encertar l’article anunciat només veure les primeres imatges de l’espot. Això va fer que jo observés amb deteniment i amb tota mena de detalls tot el que es projectava. Més endavant i gràcies als meus coneixements audiovisuals apresos durant les classes realitzades a l’educació Secundària i Batxillerat, vaig ser capaç de tenir un esperit crític a diversos nivells, no només seleccionava els que m’agradaven o no, sinó que a més podia visualitzar-los des de la seva realització tècnica.

Però sovint em qüestionava que hi havia anuncis dels que podia recordar les imatges, frases que m’agradaven, la música de fons, detalls concrets, i en canvi era incapaç de recordar quin producte anunciava, ni la marca a la qual pertanyia. I d’altres que sense tenir-ne cap interès podia relacionar-los amb facilitat.

Tots aquests interessos em van portar a intentar raonar diferents aspectes sobre aquest tema i a rel d’aquests, plantejar-me la meva hipòtesi, que és la base d’aquest treball de recerca. Preguntes com: Què determina que un espot publicitari sigui efectiu, i que per tant relacionis l’anunci amb la marca? O també, de què depèn i quins elements són els que et fan recordar una frase o cançó, però no la marca? Després de fer-me aquestes preguntes, jo creia que el fet de no recordar-la era perquè es donava molta importància a la forma estètica i no al contingut ni al missatge.

És per això que per contrastar la meva hipòtesi i trobar el veritable perquè de la no-efectivitat de la publicitat televisiva, vaig començar a investigar sobre aquest camp tant extens i ambigu on les úniques normes són l’originalitat i creativitat de les agències publicitàries.

Per començar, vaig llegir-me dos llibres especialitzats en la matèria. Aquest eren “Què dir, a qui i per què. Retòrica i redacció publicitària” de Miquel Altarriba i “Els fonaments de disseny gràfic. Procés projectual i metodologia” de Josep Rom, que parlaven de la totalitat d’un anunci i on et mostrava tots els aspectes que s’havien de considerar per crear el conjunt visual que ha de ser demostrat en un temps reduït a 30 segons. De manera que al informar-me sobre el camp de la publicitat en general, vaig voler acotar el meu treball de recerca i per fer-ho vaig posar-me en contacte amb uns experts sobre el tema. Desprès de comentar les meves inquietuds i preguntes, vaig arribar a delimitar quins mètodes havia de seguir per poder contrastar la meva hipòtesi inicial.

Posteriorment, després de tenir els conceptes teòrics clars, vaig voler ampliar la informació fent entrevistes a cinc professionals (Amadeu Bergés, Monti, Enric Ordeig, Àngel Herraiz i Tolo Moya) relacionats amb la publicitat que em van ajudar a treure conclusions més clares i concretes. Paral·lelament, vaig posar en pràctica la teoria apresa de manera que jo pogués veure-ho reflectit en la realitat actual de la nostra ciutat. Per fer-ho vaig realitzar dues-centes enquestes a edats compreses entre els 12 i els 85 anys, per veure l’evolució dels espots i els recursos utilitzats durant els inicis de la publicitat fins a l’actualitat. També vaig adonar-me de la tipologia d’espots més recordada i que per tant era més efectiva, i em va ajudar així a treure conclusions sobre quins són els espots no efectius per la marca, els quals s’han d’evitar i sobre els que gira la meva hipòtesi.

Finalment he realitzat un espot publicitari propi on he evidenciat les conclusions obtingudes, fent per tant un anunci televisiu efectiu i evitant els aspectes que personalment considero que no són efectius per a una marca anunciant.

Ara que ja he acabat el treball i he de valorar la meva feina, he de dir que encara que ha comportat molt temps, ha sigut un temps en què he gaudit ja que és un tema que realment m’agrada. Tot i que també he tingut dificultats a l’hora de realitzar el meu espot, perquè ha sigut necessari estudiar la competència i analitzar formalment altres espots, és una de les tasques que més m’ha agradat fer, ja que he pogut portar a la pràctica tots els aspectes anteriorment apresos i que he pogut demostrar.

Anàlisi Cinematogràfic d'un fragment del film "El silencio de los corderos"

“El silencio de los corderos” és una pel·lícula on el director vol transmetre tensió i nerviosisme. Per això la majoria de vegades utilitza plans centralitzats en l’expressió i la mirada dels personatges.

Al principi l’objectiu de la càmera utilitzat és l’angular ja que es vol situar i donar a veure al públic l’entorn en que es troba la dona que estudia al FBI.
Quasi tot el fragment l’angle utilitzat es el normal, situat a la mateixa altura que els personatges. Comença amb un pla mig curt on l’home de les claus de la presó deixa entrar a la dona al recinte de les garjoles. Aquí es manté un petit diàleg entre l’home i la dona on utilitza tota l’estona el pla mig curt.

Després, el moviment de càmera utilitzat es el tràveling on la dona avança cap al fons del passadís. En aquest camí cap a la garjola, la càmera mostra el que la dona està veient, fent-ho amb una panoràmica lateral d’esquerra a dreta per relacionar l’àmbit on es troba ella mostrant els presos i el passadís. Posteriorment es fa una panoràmica cap a l’esquerra on enfoca la cadira en la que després seurà la dona i més tard enfoca a l’home.

Al enfocar a l’home fa un pla sencer per mostrar al públic la garjola, i donar a entendre que el pres es més perillós que els altres, per aquest fet hi ha un vidre enlloc de les barres de ferro. mig llarg. Ell demana a la dona que s’apropi per veure millor el seu carnet,
Ara, comença la conversa entre el pres i la dona que el visita amb un pla però el director no li dona importància al carnet sinó a la dona, per això està borrós. Aquí no es fa un tràveling sinó que es fa un moviment de personatge on ella s’apropa i passa de pla mig curt a primer primaríssim pla.

A partir d’aquí la noia seu a la cadira enfocada anteriorment i s’estableix el diàleg entre els dos protagonistes. S’utilitza l’angle picat per donar superioritat al pres i inferioritat a la dona, que es sent indefensa i desconcertada. En canvi l’home mostra valentia i seguretat. Per no perdre la mirada, el director en aquest primer tros, enfoca una part del clatell de la persona que està escoltant en cada part de la conversa. Combinant primers plans i primers primaríssim plans.

En un moment de la conversa es fa un angle contrapicat on enfoca l’home que olora pels forats de la garjola. També una panoràmica que mostra els dibuixos fets per l’home.

En les converses en que el director no enfoca l’esquena de l’altre, deixa molt d’aire en els costats i deixa al personatge descentrat, normalment a l’esquerra, que vol dir que li dona més importància.
Quan centralitza al pres majoritàriament utilitza el primer primaríssim pla per donar tensió i focalitzar la mirada del espectador en la seva expressió

A continuació canvia a un pla mig llarg amb un tràveling on la dona li dona uns papers. També fa un pla detalls enfocant els papers.

Després d’aquesta situació, la dona decideix marxar i per introduir-ho fa un perfil de la noia asseguda amb un pla sencer. Al marxar utilitzen un angle contrapicat des de la visió de la dona als altres presos de les garjoles.

També una panoràmica i un tràveling apropant-se a la expressió de desesperació i de burla d’un dels presos.
L’home amb el que ha mantingut la conversa la crida i ella va corrents amb un pla sencer. Utilitza un angle contrapicat per així apropar-se a la cara dels personatges i mostrar tensió. Mentre els dos personatges estan mantenint la conversa s’utilitza un tràveling fins arribar a un pla mig curt dels personatges centrats. En cap moment els personatges perden la mirada.

Finalment al acabar la conversa s’utilitza un pla general del passadís i es mostra a la dona com corre cap a la porta per sortir d’on estaven els presos.

Així que podem dir que el director vol fer entrar a l’historia al públic utilitzant la focal de 50mm, que fa referència a la visió de l’home. També cal dir que els tràvelings es fan amb steadycam que permet moure la càmera sense que es noti el moviment. La mirada s’utilitza la llei dels tres terços per equiparar la composició.

Anàlisi del Guernica - Pablo Picasso

Presentació Power Point de l'anàlisi de l'obra pictòrica "Guernica" de Pablo Picasso. Treball realitzat per l'assignatura d'Història de l'Art de 2n de Batxillerat (Curs 2010-2011)