Al principi l’objectiu de la càmera utilitzat és l’angular ja que es vol situar i donar a veure al públic l’entorn en que es troba la dona que estudia al FBI.
Quasi tot el fragment l’angle utilitzat es el normal, situat a la mateixa altura que els personatges. Comença amb un pla mig curt on l’home de les claus de la presó deixa entrar a la dona al recinte de les garjoles. Aquí es manté un petit diàleg entre l’home i la dona on utilitza tota l’estona el pla mig curt.
Després, el moviment de càmera utilitzat es el tràveling on la dona avança cap al fons del passadís. En aquest camí cap a la garjola, la càmera mostra el que la dona està veient, fent-ho amb una panoràmica lateral d’esquerra a dreta per relacionar l’àmbit on es troba ella mostrant els presos i el passadís. Posteriorment es fa una panoràmica cap a l’esquerra on enfoca la cadira en la que després seurà la dona i més tard enfoca a l’home.
Al enfocar a l’home fa un pla sencer per mostrar al públic la garjola, i donar a entendre que el pres es més perillós que els altres, per aquest fet hi ha un vidre enlloc de les barres de ferro. mig llarg. Ell demana a la dona que s’apropi per veure millor el seu carnet,
Ara, comença la conversa entre el pres i la dona que el visita amb un pla però el director no li dona importància al carnet sinó a la dona, per això està borrós. Aquí no es fa un tràveling sinó que es fa un moviment de personatge on ella s’apropa i passa de pla mig curt a primer primaríssim pla.
A partir d’aquí la noia seu a la cadira enfocada anteriorment i s’estableix el diàleg entre els dos protagonistes. S’utilitza l’angle picat per donar superioritat al pres i inferioritat a la dona, que es sent indefensa i desconcertada. En canvi l’home mostra valentia i seguretat. Per no perdre la mirada, el director en aquest primer tros, enfoca una part del clatell de la persona que està escoltant en cada part de la conversa. Combinant primers plans i primers primaríssim plans.
En un moment de la conversa es fa un angle contrapicat on enfoca l’home que olora pels forats de la garjola. També una panoràmica que mostra els dibuixos fets per l’home.
En les converses en que el director no enfoca l’esquena de l’altre, deixa molt d’aire en els costats i deixa al personatge descentrat, normalment a l’esquerra, que vol dir que li dona més importància.
Quan centralitza al pres majoritàriament utilitza el primer primaríssim pla per donar tensió i focalitzar la mirada del espectador en la seva expressió
A continuació canvia a un pla mig llarg amb un tràveling on la dona li dona uns papers. També fa un pla detalls enfocant els papers.
Després d’aquesta situació, la dona decideix marxar i per introduir-ho fa un perfil de la noia asseguda amb un pla sencer. Al marxar utilitzen un angle contrapicat des de la visió de la dona als altres presos de les garjoles.
També una panoràmica i un tràveling apropant-se a la expressió de desesperació i de burla d’un dels presos.
L’home amb el que ha mantingut la conversa la crida i ella va corrents amb un pla sencer. Utilitza un angle contrapicat per així apropar-se a la cara dels personatges i mostrar tensió. Mentre els dos personatges estan mantenint la conversa s’utilitza un tràveling fins arribar a un pla mig curt dels personatges centrats. En cap moment els personatges perden la mirada.
Finalment al acabar la conversa s’utilitza un pla general del passadís i es mostra a la dona com corre cap a la porta per sortir d’on estaven els presos.
Així que podem dir que el director vol fer entrar a l’historia al públic utilitzant la focal de 50mm, que fa referència a la visió de l’home. També cal dir que els tràvelings es fan amb steadycam que permet moure la càmera sense que es noti el moviment. La mirada s’utilitza la llei dels tres terços per equiparar la composició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario